16.5.17

ZORROPINTOR


"El famoso Zorropintor está inspirado y ha salido a pintar un nuevo cuadro". 

Així comença el llibre que us porto avui. Es titula "Zorropintor" i és de l'autor i il·lustrador Pato Mena, de l'editorial "Jaguar". 

En aquestes pàgines, l'autor ens explica l'aventura d'una guineu que vol sortir a pintar un paisatge. En assabentar-se'n, els animals del bosc decideixen passar per allà dissimuladament per tal de sortir al quadre, però la guineu s'enfada i va canviant l'estil del quadre: del paisatge passa a un quadre surrealista, després a un minimalista. Però acaba sent tan tan minimalista que tot desapareix. 


Ja no hi ha muntanyes, ni núvols, ni animals... tot s'ha esfumat! 

Aconseguirà la guineu tornar tot al seu lloc i aconseguir un bon quadre? Com ho farà? 

Per saber-ho ho haureu de llegir vosaltres mateixos!
Pot ser una molt bona manera d'introduir història de l'art als més petits! 

Si en voleu saber més, podeu adquirir el llibre al següent enllaç:


Bona setmana!

18.4.17

ABRÁZAME


S’acosta
Sant Jordi! Un dia en el qual els carrers s’omplen de llibres, dracs i roses! Si encara no sabeu quin conte regalar, aquí en teniu un molt tendre.

Es tracta de Abrázame de Simona Ciraolo, un preciós àlbum il·lustrat de l’editorial SM que ja només amb la seva portada promet tendresa i emocions, almenys a mi em va enamorar. Crec que no està la versió en català, però podeu gaudir de la història igualment en altres idiomes.

La història tracta d’un cactus que pertany a una gran i antiga família a qui només li importen les aparences i el què diran. En Felipe, el protagonista, necessita una abraçada però cap membre de la seva família li vol fer, així que decideix sortir de viatge per veure si troba a algú que li faci una abraçada.

Fonthttp://simonaciraolo.com

Però al Felipe, en ser un cactus, no li resulta gens fàcil! Ja us podeu imaginar perquè... Allà on va no és benvingut i, finalment, decideix que el millor que pot fer és estar sol. Fins que un dia... Si voleu saber com acaba, aprofiteu aquest Sant Jordi per demanar-lo!

Fonthttp://simonaciraolo.com

Com podeu veure, és una història molt tendra que ens fa veure la importància de donar i rebre afecte, ja sigui a través de petons, abraçades, carícies… Això és especialment important en l’etapa d’infantil, ja que els infants, com a éssers socials que són, necessiten aquest afecte pel seu desenvolupament. 

I vosaltres, recomaneu algun conte per Sant Jordi?

1.3.17

DIMECRES DE CENDRA II


Fins aquest any, no m'havia adonat del difícil que és trobar/pensar activitats pel grup de nadons, sempre havia estat amb grups més grans on la diferencia de ritmes no és tan significativa. Aquests mesos, doncs, m'estic posant les piles i estic fent un recopilatori d'activitats per als més petits de l'escola bressol.


Una d'aquestes activitats és pintar fent servir bosses de plàstic de les que tanquen hermèticament. Personalment prefereixo que experimentin amb la pintura directament, però de vegades les circumstàncies no ho permeten.


L'activitat consisteix a ficar dins d'una d'aquestes bosses una cartolina, una mica de pintura (poden ser diversos colors) i en aquest cas s'ha afegit una mica de purpurina.

Un cop ho tenim tot, tanquem la bossa i l'enganxem a la taula o a terra fent servir cel·lo ample. Un cop la tenim ben fixada, apropem a l'infant i deixem que experimenti tocant la bossa i movent la pintura per tot el full.



Quan es cansi, retirem la bossa i traiem el full per posar-ho a assecar.

En aquest cas, aquesta tècnica s'ha fet servir per fer la sardina del Dimecres de cendra, que en una entrada anterior ja vam treballar amb infants més grans de l'escola bressol. Per acabar, lliguem una corda a la cua i ja tenim la manualitat feta!

I vosaltres, ho havíeu provat algun cop? Teniu altres idees per aquesta edat que voleu compartir?

7.2.17

PAU CASALS: EL COL·LECCIONISTA DE PIPES



Tothom sap que Pau Casals era un músic català molt important, concretament un violoncel·lista. Però... sabíeu que a més era un col·leccionista de pipes? Si si, li encantava col·leccionar aquest objecte tan particular i posar-li un nom que fes referència a la persona qui li va donar o el lloc on el va comprar. La pipa dels pallassos, la parisenca, la de l'obscuritat... són alguns exemples de les pipes que tenia.

Aquesta anècdota la vaig conèixer a partir del conte Pau Casals, El col·leccionista de pipes, de l'Anna Obiols, de l'editorial Bellaterra Música Ed. En ell, s'explica la història de la Berta, una nena que visita el museu de Pau Casals al Vendrell. Gràcies al conserge que treballa allà, la Berta descobreix aquesta col·lecció de pipes i algunes de les històries que hi ha darrere d'elles.



Les il·lustracions (de Subi) s'allunyen una mica de les que poso sempre en aquest bloc, ja que hi ha algunes fosques i hi ha alguna pàgina on el text és poc visible, però pot ser una bona manera de presentar aquest músic als vostres infants. A més, el conte inclou un CD amb peces originals interpretades per l'autor.

Espero que us agradi! Si en voleu saber més, podeu visitar el següent enllaç: