1.3.17

DIMECRES DE CENDRA II


Fins aquest any, no m'havia adonat del difícil que és trobar/pensar activitats pel grup de nadons, sempre havia estat amb grups més grans on la diferencia de ritmes no és tan significativa. Aquests mesos, doncs, m'estic posant les piles i estic fent un recopilatori d'activitats per als més petits de l'escola bressol.


Una d'aquestes activitats és pintar fent servir bosses de plàstic de les que tanquen hermèticament. Personalment prefereixo que experimentin amb la pintura directament, però de vegades les circumstàncies no ho permeten.


L'activitat consisteix a ficar dins d'una d'aquestes bosses una cartolina, una mica de pintura (poden ser diversos colors) i en aquest cas s'ha afegit una mica de purpurina.

Un cop ho tenim tot, tanquem la bossa i l'enganxem a la taula o a terra fent servir cel·lo ample. Un cop la tenim ben fixada, apropem a l'infant i deixem que experimenti tocant la bossa i movent la pintura per tot el full.



Quan es cansi, retirem la bossa i traiem el full per posar-ho a assecar.

En aquest cas, aquesta tècnica s'ha fet servir per fer la sardina del Dimecres de cendra, que en una entrada anterior ja vam treballar amb infants més grans de l'escola bressol. Per acabar, lliguem una corda a la cua i ja tenim la manualitat feta!

I vosaltres, ho havíeu provat algun cop? Teniu altres idees per aquesta edat que voleu compartir?

7.2.17

PAU CASALS: EL COL·LECCIONISTA DE PIPES



Tothom sap que Pau Casals era un músic català molt important, concretament un violoncel·lista. Però... sabíeu que a més era un col·leccionista de pipes? Si si, li encantava col·leccionar aquest objecte tan particular i posar-li un nom que fes referència a la persona qui li va donar o el lloc on el va comprar. La pipa dels pallassos, la parisenca, la de l'obscuritat... són alguns exemples de les pipes que tenia.

Aquesta anècdota la vaig conèixer a partir del conte Pau Casals, El col·leccionista de pipes, de l'Anna Obiols, de l'editorial Bellaterra Música Ed. En ell, s'explica la història de la Berta, una nena que visita el museu de Pau Casals al Vendrell. Gràcies al conserge que treballa allà, la Berta descobreix aquesta col·lecció de pipes i algunes de les històries que hi ha darrere d'elles.



Les il·lustracions (de Subi) s'allunyen una mica de les que poso sempre en aquest bloc, ja que hi ha algunes fosques i hi ha alguna pàgina on el text és poc visible, però pot ser una bona manera de presentar aquest músic als vostres infants. A més, el conte inclou un CD amb peces originals interpretades per l'autor.

Espero que us agradi! Si en voleu saber més, podeu visitar el següent enllaç:

2.2.17

ARC DE SANT MARTÍ D'ARRÒS

Aquests dies no he parat de preparar material per a l'escola bressol, entre ells les ampolles sensorials. Una d'elles és molt especial, ja que he fet servir la recepta que ens van ensenyar les companyes de 3ways2teach

Es tracta de crear tot un ventall de colors tenyint arròs. El procés és molt senzill i només necessiteu:
  • Arròs blanc (cru)
  • Vinagre
  • Colorant alimentari
  • Bosses de plàstic amb tancament hermètic
  • Paper de cuina 


Un cop tenim tots els ingredients, fiquem una tassa d'arròs a la bossa i afegim una cullerada de vinagre que servirà per fixar el color. Seguidament, afegim entre 5 i 10 gotes del colorant, tot depèn de la intensitat de color que volem que agafi (a més colorant, més intensitat).

En aquest moment els infants (+1 any) poden participar i passar-s'ho genial barrejant l'arròs amb el colorant. Hem de tenir molta cura de tancar bé la bossa per no tenir accidents en sacsejar-ho.

Un cop tenim el resultat desitjat, hem d'obrir la bossa i estendre l'arròs sobre el paper de cuina i deixar-lo assecar com a mínim durant dues hores. Sabrem que està sec perquè no destenyeix ni taca els dits.


A partir d'aquí les opcions són moltes! En aquest cas, he triat fer ampolles sensorials, ja que van destinades a l'aula de lactants, però per infants més grans teniu altres opcions com:
- Posar-lo en un cubell i amagar objectes 
- Fer unes ampolles com aquestes amagant objectes o paraules 
- Fer-ho servir com a material en el racó de trasbalsament
- Enganxar-lo amb cola a un paper per realitzar un dibuix
- Fer-ho servir de decoració...
- I tot allò que la vostra imaginació vulgui!

Us animeu?

19.12.16

EL TIÓ DE NADAL


Durant aquesta setmana, a moltes escoles i moltes cases es farà cagar el Tió. És un dels elements que més m'agraden del Nadal, així que he considerat que es mereixia un apartat en aquesta pàgina.

El Tió de Nadal és un tronc de fusta que es posa a les cases en aquesta època de l'any. No es coneix la data del seu origen, però se sospita que ve de l'edat mitjana. 

Abans, era un simple tronc, però com tot en aquesta vida ha evolucionat i ara té potes, cara simpàtica i s'abriga amb una manta i una barretina, ja que no té l'escalfor de la xemeneia. 

El Tió és màgic, molt savi i s'estima molt als infants. El podem comprar a una fira, descobrir-lo en algun racó per sorpresa o també hi ha qui el va a buscar al bosc.

És important posar-li un platet on cada dia li posem menjar. Li agraden molt les pells de fruita i les galetes! Això si, només menja quan ningú mira... és una mica tímid. 
En aquest vídeo podeu veure com ho fa.

La nit d'abans de Nadal o el mateix dia 25 s'han d'escalfar bé els pals en una habitació on ell no estigui present, per tal que no s'espanti i, un cop ben calents, picar-lo tot cantant la cançó de "Caga Tió" perquè ens cagui molts regals! Els seus regals abans eren fruits del temps i dolços casolans, però ara poden ser qualsevol cosa. L'any passat ens va regalar unes entrades pel museu de la xocolata!

I vosaltres, ja el teniu ben tip?